Sense alçar la ploma

Aquest tercer dietari memorialístic segueix dos d’anteriors publicats per la nostra editorial: Mirall ustori, 1981-1987 (2020) i Embastes i piripius, 1999-2007 (2022), que sumen més de vint anys atzarosos entre Olot i Barcelona.Aquest és un dietari d’un home madur, ja jubilat, que no amaga les seves xacres però tampoc el seu dinamisme. Prepara i presenta llibres, escriu articles sarcàstics o punxeguts, fa part de la junta de «Cristianisme al segle XXI». Desplega les seves amistats, sobretot en els sopars-tertúlia dels amics gironins, cosa que li permetrà tractar personalitats com els presidents Mas i Puigdemont, polítics i professionals de primer rengle, amb els quals s’enriquirà el lector d’aquestes pàgines. Des del punt de vista del país, es focalitza vers l’1 d’octubre del 2017 (que voluntàriament, no exposa), tot analitzant cadascuna de les falses inconveniències que ordeix l’Estat contra la majoria d’edat de Catalunya (9N inclòs). Malgrat els seus handicaps té humor per viatjar amb la família, perquè, per a ell, viatjar és un aprenentatge. Arrelat a la Garrotxa els caps de setmana i en èpoques no escolars, amb el fill i la muller, frueixen allí de la natura i es diria que es nodreixen de la saba volcànica de la comarca per desplegar totes les seves activitats i afrontar la realitat amb ulleres d’harúspex, per analitzar-ne les entranyes.Enllà de consignar el dia a dia, Busquets mostra la seva capacitat de saber alçar els ulls als problemes globals —fam, presons, energia, corrupció, paradisos fiscals...—, cosa que atorga al dietari, segons escrivia el professor Albert Pla, «una dimensió moral evident».Agustí Pons ho deixa clar en el pròleg: «[...] sota la imatge d’un savi enciclopèdic s’amaga un personatge capaç d’analitzar la realitat amb una lucidesa implacable. I això només és possible des d’un coneixement profund de l’ànima humana i dels ressorts de tota mena que l’empenyen».