Embastes i piripius

Embastes i piripius és el segon dietari d’una trilogia, que comença simbòlicament el 1999 amb la recuperació atzarosa de la relació (fonamental al llarg del llibre) amb Lluís M. Xirinacs i arriba fins a l’estiu de l’any 2007, amb la seva mort, el seu «lliurament» final. Xirinacs és el mestre i el germà gran, el referent espiritual i intel·lectual, el model de compromís i coherència cíviques, fins al punt que els dos itineraris s’entrecreuen fraternalment i s’enriqueixen.Són vuit anys intensos. No es tracta, com diu l’autor mateix, d’una segona part. Aquest dietari mostra una personalitat molt més ben construïda que el primer, i gosaríem dir que molt més satisfeta: la d’algú que farà de les seves creences i de les seves conviccions el complement vital al rigor i l’autoexigència literària.